dilluns, 28 de novembre de 2011

Territori i/o identitat

El dimarts 22 de novembre va ser el dia de l'exposició del treball de territori i/o identitat. Aquest treball el vàrem realitzar la Maria Lluís, la Marta Riau i jo. El tema del treball va ser els missatges subliminals. 


Aquest treball el vam voler presentar d'una manera diferent, és a dir, a partir de la pràctica per dir-ho d'alguna manera, arribar al punt clau del treball que és saber que són els missatges subliminals. Per tant, vam començar l'exposició mostrant unes imatges que contenien missatges subliminals i vam interaccionar amb el públic per veure si s'havien adonat d'alguna cosa. A continuació, vam ensenyar les mateixes fotografies assenyalant allò que volíem mostrar, va causar un ambient de sorpresa, ja que la majoria no havien captat la part subliminal que contenien les imatges. Després, vam estructurar el treball explicant on els podem trobar, la seva influència, la legalitat i, per últim, com ja he dit, la definició tècnica dels missatges subliminals. 

Com a suport digital vam utilitzar el Prezi, el Movie maker per a la creació dels vídeos amb les imatges, el CmpaTools, el qual ens va servir per poder fer un esquema resumint i concloent el treball i, per últim, un vídeo sobre un estudi que es va fer sobre els missatges subliminals. 


Opinió: 
Amb aquestes exposicions havíem de posar en pràctica el que deia el llibre de "Com parlar bé en públic", una lectura que vam haver de fer a la classe de Comunicació oral, escrita i digital (Coed), ja que ens donava les eines necessàries per poder fer una bona exposició. D'aquesta manera, crec que vam realitzar una bona exposició, que ens va sortir molt bé, perquè molts de nosaltres no estem acostumats a parlar en públic i els nervis a vegades ens poden jugar males passades, i estic molt orgullosa amb els resultats adquirits. 


dimecres, 23 de novembre de 2011

JClic


JClic està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats... D'aquesta manera, podem motivar als alumnes a relacionar els conceptes d'una manera més dinàmica i divertida. I en canvi, als mestres ens permet veure el seu desenvolupament.


Activitats JClic és una web de suport al Jclic. Per utilitzar les activitats Jclic s'ha de tenir instal·lat el Java. Normalment, aquestes activitats les trobem en la pàgina web i en les webs de les escoles. 

Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar. L'antecessor del JClic és Clic, una aplicació que des de 1992 ha estat utilitzada per educadors i educadores de diversos països com a eina de creació d'activitats didàctiques per als seus alumnes. 


Podem relacionar aquesta eina amb la metàfora tutorial, l'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència: iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor). Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle


Opinió: 
Crec que és una bona font d'aprenentatge i que els mestres hauríen de tenir present aquest tipus de programa. A més, és una manera àgil d'utilitzar l'ordinador i d'aprendre, evidentment. 


dilluns, 21 de novembre de 2011

Visita a l'espai educatiu d'una entitat

Una de les activitats de la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) consistia en triar un centre o entitat d'interès públic que disposés de serveis educatius i informar-se sobre l'oferta que es fa a les escoles o en l'educació en general. Amb unes companyes del meu seminari i d'altres, vam decidir anar a visitar el Museu de la Xocolata i el Museu del Mamut, tots dos a Barcelona. 

El Museu de la Xocolata  permet fer un recorregut pels orígens de la xocolata, la seva arribada a Europa i la seva difusió com un element situat entre el mite i la realitat, entre les propietats medicinals i afrodisíaques i el valor nutritiu, que relaciona tradició amb futur i que forma part del nostre imaginari col·lectiu.  

El Museu de la Xocolata presenta diferents tallers orientats a grups escolars que durant la setmana volen realitzar alguna activitat cultural i didàctica fora de les instal·lacions escolars. Entre algunes d'aquestes activitats que realitzen són: 
  • "Artistes de la Xocolata", un taller per nens de 4 a 12 anys, on han de crear una figura de xocolata a partir de l'explicació d'un professional sobre les característiques i la manipulació de la xocolata. 
  • "El dolç món de la Xispeta de Cacau", aquesta activitat és per a nens de 3 a 6 anys i es tracta d'una visita dinamitzada i consisteix en què la Xispeta de Cacau introdueix als infants en el màgic món de la xocolata a través del conte i del joc. 
  • "Fes de Pastisser", és un taller per nens de 6 a 12 anys, que consisteix en l'aprenentatge de les nocions bàsiques de la pastisseria per elaborar els primers postres.
A part de les activitats escolars, el Museu de la Xocolata ofereix també la possibilitat de realitzar visites guiades en grups o celebrar festes d'aniversari a les seves instal·lacions durant tota la setmana. 

El dia que vam anar nosaltres a visitar aquest museu, vam coincidir amb un grup de nens que estaven allà celebrant l'aniversari d'un company de la classe. 

I per últim, el Museu de Xocolata també organitza cada cap de setmana un taller obert per "Artistes de la Xocolata". 



La gent sempre ha tractat de comprendre la naturalesa de la vida, el misteri de la seva aparició i desaparició, a causa de la diversitat dels ésser vius. Per aquest motiu, neix el Museu del Mamut al 2010.

             






Aquest museu de paleontologia conté una exposició única dedicada als animals de l'Edat de Gel, posseeix una rica col·leció d'esquelets i altres restes d'aquests animals prehistòrics a més de reconstruccions realitzades en la seva grandària original. 


S'ofereix a més la possibilitat d'admirar pintures rupestres fetes per l'home primitiu que decoren sostres i parets del museu. Per si semblés poc una de les sales del museu exhibeix artesanies d'ivori de mamut fetes pels millors artesans de Sibèria. 

Al museu, es fan visites temàtiques orientades a grups de nens de diferents edats seguint el programa de l'escola. El Departament Pedagògic del Museu del Mamut de Barcelona té per objectiu difondre un patrimoni cultural únic a Europa i d'oferir activitats i recursos didàctics de qualitat a la comunitat educativa. 

El Museu planteja un conjunt d'activitats i tallers educatius amb la intenció de fer propera l'Edat de Gel i la seva fauna a nens i adolescents de totes les edats. La figura protagonista del Mamut els permetrà tenir un primer contacte amb la prehistòria, les formes de vida de l'home primitiu i la seva relació amb les espècies ja extinguides amb les quals convivia. Una experiència que els farà gaudir i alhora aprendre. 

La proposta del museu a les entitats educatives es compón de visites dinamitzades i tallers que esperen ser un complement a possibles projectes d'aula i eixos temàtics. També com a ampliació de programes pedagògics a les àrees de Ciències socials, geografia i història, Tecnologies, Ciències de la naturalesa, Coneixement del medi natural, social i cultural i Educació artística, visual i plàstica. 

La pàgina web del Museu ofereix als educadors la informació de totes les activitats i les guies didàctiques del professor com a material de suport. L'oferta educativa del Museu del Mamut té la voluntat de ser una experiència formativa i alhora lúdica, instructiva però també interactiva al voltant dels orígens de la vida.

Per últim, dir que aquest museu també dóna la possibilitat d'organitzar festes d'aniversari.  










dissabte, 12 de novembre de 2011

Scratch i UNESCO

UNA EINA LÚDICA D'INICIACIÓ A LA PROGRAMACIÓ

Scratch és, pels seus creadors, un medi d'expressió mitjançant el qual els joves i no tan joves poden expressar les seves idees.  Respon a la pretenció de proporcionar una eina que faciliti l'ús dels ordinador de forma creativa, superant els models de formació tradicional, que venen utilitzant les noves tecnologies per reproduir pràctiques educatives obsoletes.   

Utilitzar eines de programació com medi per aconseguir una millor comprensió de les noves tecnologies no és res de nou, com tampoc ho és la valoració educativa dels algorismes de programació. 

És un programa educatiu per mitjà del qual l'estudiant pot crear contes interactius, fer els seus propis jocs, jugar amb les seves pròpies fotografies, a més de poder agregar so. Amb Scratch es pot barrejar sons, imatges i moviments per crear tot tipus de contingut educatiu que ens puguem imaginar. El docent pot utilitzar Scratch com a eina transversal en l'educació, és a dir, pot ensenyar matemàtiques, música, idiomes, geografia, i qualsevol matèria. 



Podem relacionar el Scratch amb les competències de la UNESCO, aquestes es descriuen en tres nivells. Si parlem del primer nivell "Nocions bàsiques de tecnologia", podem dir que com a mestres hem de saber com funciona, com crear les diferents animacions, hem de saber elaborar estructures complexes, etcètera. Si passem al segon nivell "Aprofundiment de coneixements",  el mestre ha de ser capaç d'utilitzar allò que sap. Ha de fer un plantejament didàctir on generi activitat per part dels alumnes. I finalment, amb el tercer nivell "Creació de coneixements", el mestre ha de ser capaç de redactar i explicar allò que fa a l'aula i, posar-ho a la xarxa amb la finalitat de què els seus alumnes puguin aprendre. 




Opinió: Penso que és un programa educatiu senzill i fàcil d'utilitzar. Crec que és una eina molt útil, diferent per aprendre i amb la qual es poden adquirir unes habilitats que permetin als alumnes desenvolupar la seva imaginació i, per tant, que siguin capaços de crear contes, jocs... entre d'altres. A més, al ser una activitat més dinàmica, motiva molt als nens i en pots treure molts resultats positius. D'altra banda, també és una manera d'introduir les noves tecnologies, ja que treballen i es diverteixen amb elles. 

Com parlar bé en públic?


"Parlar bé en públic és clau en l'èxit laboral i social, i, per a molta gent, una situació difícil d'afrontar. Però, és una habilitat innata? Els autors d'aquest llibre defensen la idea que darrere d'un bon discurs hi ha tot un món de tècniques concretes, gestos estudiats, trucs i mètodes que tothom pot aprendre" 

A la classe de Coed ens van recomanar la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Una vegada realitzada la lectura i el treball corresponent, per petits grups havíem de fer un decàleg amb aquelles idees més rellevants o aquelles que consideréssim que ens podrien ser útils per fer una bona exposició oral. Els trets essencials que vaig extreure jo personalment, són els següents:


  1. Primera dificultat: control dels nervis.
  2. Fer-se les quatre preguntes bàsiques: per què, què, qui, com. 
  3. Preparació d'un bon guió.
  4. La importància de l'estructura del discurs. Tota presentació oral ha de tenir tres parts diferenciades: introducció-resum, desenvolupament, conclusions. 
  5. Fer bon ús dels mitjans audiovisuals. "La utilització d'aquests és útil però s'ha de recordar que només són un suport, que l'essència del discurs és l'orador i el seu guió".
  6. El sentit de l'humor. "Un bon comunicador i una persona que té coses a dir sap que l'humor és excepcionalment important per a establir contacte amb el públic".
  7. La improvisació i naturalitat. 
  8. Bon ús de la veu en quan a intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocabulari, pauses, silencis... entre d'altres.
  9. Claredat, precisió, brevetat. 
  10. Llenguatge corporal: actitud, pocisió del cos, gesticulació, mirada.


Opinió: 
Crec que aquest llibre pot resultar molt útil en el moment de realitzar una exposició oral i poder combatre els nervis o el fet de quedar-se en blanc. Amb aquesta guia de tècniques i mètodes de com arribar a ser un bon orador, amb pràctica, dedicació i temps podem arribar a aconseguir-ho. 

dimarts, 1 de novembre de 2011

Mister Wong

Mister Wong és un marcador social que es genera de la col·lecció de llocs web públics, té la mateixa finalitat que els "favorits" d'un navegador. Es poden guardar llocs web interessants en un compte personal, al qual es té accés des de qualsevol costat.

Amb paraules clau pròpies (etiquetes) es poden emmagatzemar i organitzar els favorits (marcadors) de manera senzilla i individualment. Es pot guardar un lloc per a ús personal (privat) o públic per a tots. 

Característiques
  • Els marcadors favorits poden ser guardats de forma pública o privada.
  • És possible crear grups públics o privats.
  • Coneguts o altres persones amb favorits interessants poden ser agregats com Amics.
  • En un clic als enllaços públics d'altres usuaris poden ser agregats als teus propis preferits des de qualsevol lloc del portal Mister Wong. 
  • Possibilitat de publicar i recomanar els marcadors en Twitter. 



Aquest és el meu marcador social: http://www.mister-wong.es/user/JuditRue/?profile

Opinió: Crec que el Mister Wong, tot i ser una mica difícultós al principi, és un servidor molt favorable i productiu; ja que és una eina on podem guardar i enregistrar totes aquelles web d'interés o notícies. Mai havia sentit parlar d'aquest tipus de servidor i el trobo molt interessant. A més, per exemple, si qualsevol dia no tens temps per llegir un article interessant només cal guardar-ho als teus marcadors socials i llegir-ho en un altre moment; a més amb l'opció de veure-ho des de qualsevol ordinador. 



Oh, Brother!

OH, BROTHER!

Aquest anunci el vàrem veure l'altre dia a classe de COED, és un anunci del Seat Altea. L'anunci comença amb una nena que veu el monstre a un aparador i la família el compra. El monstre va creixent amb l'amor. L'única manera de què deixi de créixer, és deixar de donar-li amor, però la família no pot. Al final, busquen una solució i compren un cotxe més gran. L'anunci és molt emotiu, parla sobre el tema de "deixar d'estimar i d'aquesta manera no creixerà més".


El que volíem esbrinar amb aquesta activitat era veure que darrera dels milers d'anuncis que veiem diàriament a la televisió hi influeixen molts factors i que estan presents diferents aspectes que afavoreixen al consum d'un producte en concret, a la tria d'un partir a les eleccions, etcètera. Per tant, alhora d'analitzar un anunci podríem tenir en compte: la música, la velocitat dels ritmes, la imatge, la llum... entre d'altres que comentaré a continuació. 

Per començar, podem parlar de la melodia que s'escolta de fons en la part que se suposa que no han d'estimar el monstre. S'escolta la melodia més a poc a poc. Quan la història va avançant, i volen trobar una solució, la música va més ràpida. El mateix passa amb el volum, al principi comença més fluix, i cap al final de l'anunci, on volen trobar una solució, el volum és més fort.

Respecte els colors, al principi de l'anunci es mostren uns colors més apagats i sense llum. Però al llarg de l'anunci, quan el monstre rep amor, apareix molt sovint el color vermell, a la roba de la família, decorats, etc. Per representar l'amor que rep el monstre, comencen a introduir-ho al principi en els decorats, fent que no es noti gaire. Finalment aquesta idea la representen amb el cotxe, que és de color vermell, per tant, reflexa l'amor que tota la família li dóna.


Opinió:
Personalment, és un anunci que m'ha agradat molt, perquè resulta molt emotiu, desperta un interès en saber com acaba la història i, per tant, és molt original. Realment els publicistes aconsegueixen que la gent se'n recordi del seu anunci, encara que a vegades quan són anuncis com aquest que explica una història, la gent realment no para atenció al producte. Els agraden més altres aspectes com la creativitat o la originalitat. L'anunci podria estar dirigit a famílies amb fills. 


Finalment, l'anunci acaba amb una frase que diu: "Ja se sap que passa amb els monstres, que creixen i creixen i creixen...". Que evidentment les famílies no tenen mostres, però en aquest cas es podria referir amb els nens.

Per acabar, podem dir que aquest anunci és "la continuació" d'aquell que els nens omplien el cotxe de ninots i un porquet de peluix que es quedava a fora sol. Quan surten imatges de la casa també apareix el porquet aquell que preocupava tant. Aquest "primer" anunci seria el següent:


En resum, puc dir que tot això m'ha servit per adonar-me realment que la DESCRIPCIÓ no només la trobem en els llibres i en els escrits que tothom hem fet alguna vegada sobre un amic, ciutat, animal... Sinó que aquesta la trobem en el nostre dia a dia, a la televisió, a la ràdio... D'aquesta manera, hem de tenir present de la importància que té, de com repercuteix en nosaltres i com a futurs mestres tenir-la present i saber ensenyar als nostres alumnes diferents maneres d'aprendre a fer-ne ús.